Èxist i fracassos, per Maria Freixas

Èxits i fracassos

Maria Freixas | L'ACCENT 216
Dissabte, 24 de desembre de 2011
Un estudi recent realitzat a l'hospital Clínic de Barcelona determina causes perinatals, a patir una certa predisposició al fracàs escolar. Tinc prou reticències i desconfiances envers aquests estudis o, més aviat, a les intencions que s'amaguen rere aquestes publicacions, ja que el concepte de fracàs escolar variarà en funció d'on vingui i, sobretot, també de la finalitat mateixa de tractar aquest suposat fenomen, ubicat sobretot en les escoles públiques i barris on s'hi concentra la migració. Als anys 90, el New York Times ja deixava anar joies com un estudi en què deia que la llet materna de les dones negres genèticament afavoria al fracàs escolar als Estats Units. En canvi, en l'actualitat s'usen mecanismes o missatges aparentment menys racistes i que, malauradament,van quallant en la societat. Però allò clar és que les intencions no poden ser bones i el que es pretén és distraure l'atenció; forma part de la manipulació acurada per tal que ni els i les mestres prenguin consciència de què s'amaga realment darrera d'aquestes notícies. Educació compensatòria, risc d'exclusió social, fracàs escolar són termes que s'utilitzen per no dir el que és realment: un sistema educatiu elitista com a conseqüència de polítiques generals segregadores, perquè el fracàs escolar no és més que un altre senyal del fracàs del mateix sistema capitalista. No buscaré les causes del fracàs escolar perquè discrepo del que s'entén com a tal i perquè sorgeix d'una estructura social basada en la desigualtat premeditada d'un Estat capitalista. Però sí que hem de reflexionar sobre què s'entén per fracàs escolar i què se'n pretén. És com el concepte d'educació compensatòria i que també va sorgir als Estats Units, en teoria, per compensar els alumnes en situació socialment desfavorida per salvar-los del fracàs escolar. D'alguna manera, aquí s'ha intentat imitar i ara es pot veure clarament sobretot a la secundària amb les classes que es divideixen en grups homogenis. D’altra banda, les estadístiques del fracàs sorgeixen de proves fetes a l'alumnat, però en base a quins continguts? Quin procediments d'aprenentatge i pedagogia s'empren a les aules? I si ens centrem en què és èxit i què és fracàs? És una qüestió de valors identificar què és per a nosaltres tenir èxit o fracàs en la vida i em preocupa prou que en els ambients anomenats alternatius, així com algunes persones considerades políticament d'esquerres hagin assumit el discurs de dretes, difós pels mitjans de comunicació homogenis. Portar els fills o filles a la pública és una acció política de la mateixa manera que és erroni creure que la seva educació comença i acaba a l'escola, ja que pares i mares hi tenen prou feina a fer. Tal i com estem actualment, ja és una qüestió de salvació el que necessita la nostra escola. Pedagogia també és portar els fills a la pública i involucrar-s'hi de manera activa, perquè la solució no rau en crear la nostra alternativa privada, ja que per molta iniciativa pedagògica basada en la llibertat, si s'ha de pagar, perd essència, esdevé contradictori i, com a espai sociabilitzador dels infants, se’ls està condicionant a un entorn no realista, sinó classista. L'escola ha de reflectir la societat tal i com és, de la mateixa manera que els aprenentatges haurien d'anar enfocats a les seves necessitats reals. I, pel que fa a donar suport portant les filles a la concertada, doncs està clar que no hauria de ser quelcom normalitzat i sí, en canvi, criticable. Paulo Freire va escriure en el seu llibre L'educació com a pràctica de la llibertat que l'analfabetisme és el fenomen que reflecteix l'estructura d'una societat injusta; en aquesta línia, podríem considerar que el “fracàs escolar” d'avui també ho és, amb el però que no cal ser analfabet per estar apartat de la realitat o no poder tenir a l'abast la informació. La lectura i l'escriptura són essencials, però des de l'escola també hem de posar a disposició de tots els i les alumnes les eines necessàries per l'aprenentatge social i potenciar des d'una i per una mirada crítica. I aquesta transformació no serà possible si no ens ho creiem tots i totes. *Maria Freixas és Riudebitllenca, mestra i militant de l'esquerra independentista