Més Poble - CUP: de desembre 2011

Èxits i fracassos

Maria Freixas \| L'ACCENT 216
Dissabte, 24 de desembre de 2011
Un estudi recent realitzat a l'hospital Clínic de Barcelona determina causes perinatals, a patir una certa predisposició al fracàs escolar. Tinc prou reticències i desconfiances envers aquests estudis o, més aviat, a les intencions que s'amaguen rere aquestes publicacions, ja que el concepte de fracàs escolar variarà en funció d'on vingui i, sobretot, també de la finalitat mateixa de tractar aquest suposat fenomen, ubicat sobretot en les escoles públiques i barris on s'hi concentra la migració. Als anys 90, el New York Times ja deixava anar joies com un estudi en què deia que la llet materna de les dones negres genèticament afavoria al fracàs escolar als Estats Units. En canvi, en l'actualitat s'usen mecanismes o missatges aparentment menys racistes i que, malauradament,van quallant en la societat. Però allò clar és que les intencions no poden ser bones i el que es pretén és distraure l'atenció; forma part de la manipulació acurada per tal que ni els i les mestres prenguin consciència de què s'amaga realment darrera d'aquestes notícies. Educació compensatòria, risc d'exclusió social, fracàs escolar són termes que s'utilitzen per no dir el que és realment: un sistema educatiu elitista com a conseqüència de polítiques generals segregadores, perquè el fracàs escolar no és més que un altre senyal del fracàs del mateix sistema capitalista. No buscaré les causes del fracàs escolar perquè discrepo del que s'entén com a tal i perquè sorgeix d'una estructura social basada en la desigualtat premeditada d'un Estat capitalista. Però sí que hem de reflexionar sobre què s'entén per fracàs escolar i què se'n pretén. És com el concepte d'educació compensatòria i que també va sorgir als Estats Units, en teoria, per compensar els alumnes en situació socialment desfavorida per salvar-los del fracàs escolar. D'alguna manera, aquí s'ha intentat imitar i ara es pot veure clarament sobretot a la secundària amb les classes que es divideixen en grups homogenis. D’altra banda, les estadístiques del fracàs sorgeixen de proves fetes a l'alumnat, però en base a quins continguts? Quin procediments d'aprenentatge i pedagogia s'empren a les aules? I si ens centrem en què és èxit i què és fracàs? És una qüestió de valors identificar què és per a nosaltres tenir èxit o fracàs en la vida i em preocupa prou que en els ambients anomenats alternatius, així com algunes persones considerades políticament d'esquerres hagin assumit el discurs de dretes, difós pels mitjans de comunicació homogenis. Portar els fills o filles a la pública és una acció política de la mateixa manera que és erroni creure que la seva educació comença i acaba a l'escola, ja que pares i mares hi tenen prou feina a fer. Tal i com estem actualment, ja és una qüestió de salvació el que necessita la nostra escola. Pedagogia també és portar els fills a la pública i involucrar-s'hi de manera activa, perquè la solució no rau en crear la nostra alternativa privada, ja que per molta iniciativa pedagògica basada en la llibertat, si s'ha de pagar, perd essència, esdevé contradictori i, com a espai sociabilitzador dels infants, se’ls està condicionant a un entorn no realista, sinó classista. L'escola ha de reflectir la societat tal i com és, de la mateixa manera que els aprenentatges haurien d'anar enfocats a les seves necessitats reals. I, pel que fa a donar suport portant les filles a la concertada, doncs està clar que no hauria de ser quelcom normalitzat i sí, en canvi, criticable. Paulo Freire va escriure en el seu llibre L'educació com a pràctica de la llibertat que l'analfabetisme és el fenomen que reflecteix l'estructura d'una societat injusta; en aquesta línia, podríem considerar que el “fracàs escolar” d'avui també ho és, amb el però que no cal ser analfabet per estar apartat de la realitat o no poder tenir a l'abast la informació. La lectura i l'escriptura són essencials, però des de l'escola també hem de posar a disposició de tots els i les alumnes les eines necessàries per l'aprenentatge social i potenciar des d'una i per una mirada crítica. I aquesta transformació no serà possible si no ens ho creiem tots i totes. *Maria Freixas és Riudebitllenca, mestra i militant de l'esquerra independentista

El Ple Municipal d'ahir dimecres 21 de desembre, aprova amb els vots a favor de MP-CUP, PSC-GIR, ERC i l'abstenció de CiU, la moció presentada per la CUP i redactada amb la col·laboració del PSC-GIR, sobre l'adopció d'un seguit de mesures per evitar desnonaments per motius econòmics i d'aquesta manera intentar garantir el dret a l'habitatge.

Des de la nostra candidatura seguirem treballant pel compliment d'aquests acords, a l'espera de que cap persona del poble sigui víctima dels bancs i els sistema econòmic actual, evitant així la vulneració dels drets de les persones.

Més Poble - CUP

Redactat de la moció

Donat que

Amb l’esclat de la crisi econòmica i l’augment de l’atur, centenars de milers de persones han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques. Segons les xifres donades presentades per la Taula del tercer sector, el 4 d’octubre de 2011: 1 de cada 5 catalans és pobre. La població major de 65 anys és el col·lectiu més vulnerable amb una taxa de risc a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, amb un 23,4%. Quatre de cada 10 famílies monoparentals i sis de cada deu famílies nombroses són pobres.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, entre 2007 i 2010 en l’Estat Espanyol s’hauran produït al voltant de 300.000 execucions hipotecàries (més de 60.000 correponents a Catalunya, sent la comunitat autònoma més afectada), i que les previsions entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Les famílies i persones afectades pels desnonaments no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual de crisi succeeix en el 90% del casos), amb la llei vigent l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, a les persones en situació d’insolvència, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. Es a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida.

Aquesta legislació que permet que les entitats financeres s’adjudiquin els habitatges pel 50% del valor de taxació no solament és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Fet que es suma a la publicitat enganyosa amb la que es va comercialitzar la majoria d’aquestes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagaven tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules “terra”.

Recentment, el jutjat de primera instància de l’audiència provincial de Girona a través de l’Auto n 119/2011 ha resolt que l’entrega de l’habitatge a l’entitat bancària és suficient per cancel·lar el deute contret, és a dir, ha acceptat de facto la dació en pagament. El tribunal raona La actuación de la entitad financera incurre en abuso de derecho, límite intrínseco del derecho subjetivo (así STS 21/12/2000) recogido en el artículo 7 CC y artículo 11 LOPJ, y comporta su ejercicio antisocial, en la medida en que, en base a lo dispuesto en una norma jurídica, se busca obtener una consecuencia que no entra dentro de lo previsión para la qual hay que entender que ha sido dictada. La finalidad del procedimiento de ejecución hipotecària es la de que el acreedor, por vía de ejecución del bien gravado en garantía, cobre la deuda que el prestatario tenga pendiente. Lo que la entidad financiera pretende aquí es una interpretación del artículo 579 LEC que contravenga la finalidad misma del proceso procurando al acreedor un beneficio injustificado que, hay que presuponer, la norma no puede amparar. En este sentido la actuación de la entidad financiera se considera contraria al principio de buena fe que debe presidir el ejercicio del derecho (art. 7 CC). Per tant, resol que acordamos dejar sin efecto la ejecución despachada en el Auto impugnado de fecha de 22 de febrero de 2011, deviendóse levantar los embargos y las medidas de garantía de la afección que se hubiera adoptado, reintegrándose al ejecutado a la situación anterior al despacho de la ejecucción.

Considerant que

Tot el que aquí s’ha exposat vulnera l’actual marc jurídic, doncs el dret a l’habitatge és un mandat constitucional, especialment recollit en l’article 47 de la Constitució espanyola. Però també en l’article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció social (i que a dia d’avui s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l’article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d’execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió).

Així com els compromisos jurídics en matèria de dret a l’habitatge assumits per l’Estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seva Observació General número 4- que concreta el contingut del dret a un habitatge adequat- i l’Observació General número 7- que defineix els desnonaments forçosos com una de las principals vulneracions del dret a l’habitatge.

Tot el que aquí s’ha exposat depèn bàsicament d’una normativa de competència estatal, però que els seus efectes dramàtics es concreten en l’àmbit municipal, perquè són els ajuntaments a on s’adrecen majoritàriament les persones i famílies afectades en cerca d’ajuda. Així, els ajuntaments es converteixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals de la seva població; en segon lloc, perquè en ple context de crisis i fortes retallades socials, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajut de les persones i famílies empobrides.

Com a conseqüència de l’esmentat anteriorment, els desnonaments - encara més quan suposen el manteniment d’un deute en forma de condemna financera- impliquen alts nivells d’inseguretat, i considerant que els ajuntaments tenen la responsabilitat de garantir els drets dels seus ciutadans.

Per a tot això, el grup municipal MP-CUP proposa que el Ple Municipal de Sant Pere de Riudebitlles adopti els següents acords:

Primer.- Emprendre mesures en l’àmbit municipal per paralitzar els desnonaments, com:

Reforçar la coordinació entre els serveis socials i el govern local realitzant reunions periòdiques conjuntament amb la resta de formacions polítiques del consistori, sobre les problemàtiques derivades de l’habitatge.
Mantenir a través de la Comissió municipal de Serveis Personals un seguiment de la situació global de l’habitatge, inclosos els processos d’execució hipotecària i desnonaments.
Oferir directament a les famílies/persones en procés de desnonament assessorament legal i funció de mediació amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge a les esmentades famílies o persones.
Informar a les persones afectades de la disponibilitat del servei que ofereix l’oficina de l’Ofideute de la Generalitat de Catalunya en matèria d’assessorament legal i medició amb els bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge.
Establir un protocol d’actuació d’urgència per tal de trobar solucions als casos de famílies desnonades a través d’habitatges de lloguer social, d’acord amb les possibilitats econòmiques de les persones afectades.

Segon.- Adhesió al impuls dels processos de mediació instats pel Govern català per evitar els desnonaments, a través de la signatura de convenis amb les entitats financeres. Dits convenis han d'incloure criteris per garantir el dret dels ciutadans a l'habitatge i protegir les famílies afectades. Instar perquè en aquests criteris hi destaquin l'inici de procediments de mediació previs a la via judicial, incloure la figura de l'ajornament dels terminis de préstec hipotecari i dels períodes de carència, la dació en pagament o l'ús de l'habitatge amb opció de compra, la previsió perquè els interessos de demora de les hipoteques no siguin superiors a 2,5 vegades l'interès legal del diner, i que els mateixos siguin assolits per totes les entitats que operen a Catalunya.

Tercer.- Promoure i reforçar ajudes en matèria d’habitatge de lloguer i social.

Quart.- Demanar al Govern central que, tal i com venen proposant la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i altres organitzacions socials, aprovi una modificació de la regularització hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa l’hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quedi liquidada, tal i com succeeix en altres països de la UE o als EEUU. A més ha de garantir també, amb efectes retroactius, que quedi condonat el deute dels qui ja han patit el desnonament en el marc d'una execució hipotecària.

Cinquè.- Instar al Govern Català a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies i persones en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària. Pels milers de desnonaments ja produïts, que s’aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades a que els milers de pisos buits d’aquests embargaments siguin posats immediatament a disposició de les famílies/persones desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant el 30% de la renta familiar disponible.

Sisè.- Donar trasllat d’aquests acords a la Comissió d’Habitatge del Congrés dels Diputats, a la Mesa del Parlament de Catalunya, a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, a les associacions veïnals del municipi i a la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC).

dimarts, 27 de desembre del 2011

El Molí - Edició nº 2

dilluns, 26 de desembre del 2011

Èxist i fracassos, per Maria Freixas

dijous, 22 de desembre del 2011

S'aprova la moció contra els desnonaments, presentada per MP-CUP!

dimecres, 21 de desembre del 2011

Article sobre Caixa Penedès a L'Accent

dijous, 1 de desembre del 2011

Concentració dijous 1 de desembre a les 19h